Commons:Blanqueig de llicències
Totes les obres de Wikimedia Commons han de ser publicades sota una llicència lliure pel seu titular dels drets d'autor. Llevat que l'usuari que hagi penjat el contingut sigui el titular dels drets d'autor, necessitem una prova que el titular dels drets d'autor ha publicat l'obra sota la llicència. Normalment, això es fa mitjançant l'enviament de permís per correu electrònic o mitjançant la publicació d'una declaració pública al lloc web del titular dels drets d'autor.
Què és el blanqueig?
El blanqueig és el procés d'utilitzar un mecanisme per eliminar un tret indesitjat. El blanqueig de roba pot adoptar la forma d'una rentadora (mecanisme mecànic) per eliminar la brutícia (tret indesitjat). El blanqueig de diners pot adoptar la forma de comprar una targeta regal amb una targeta de crèdit robada (mecanisme de transacció) per eliminar la traçabilitat (tret indesitjat). També ho és el blanqueig de llicències: prendre una imatge amb un estat de dret d'autor no lliure (tret no permès, per tant indesitjable) i penjar-la, sense permís del titular dels drets d'autor, a un lloc web que afirma alliberar-la amb una llicència lliure.
El blanqueig de llicències és particularment comú amb els llocs web per compartir fotografies que permeten als seus usuaris especificar una llicència lliure per a les seves imatges, com ara Flickr o Picasa Web Albums. Per aquest motiu, també s'utilitza amb freqüència el terme rentat de Flickr per referir-se al blanqueig de llicències mitjançant Flickr.
El blanqueig de llicències és problemàtic perquè es presenta falsament com a autèntica una llicència per a la qual el veritable titular dels drets d'autor no ha donat el seu permís. Les llicències blanquejades són, per tant, difícils de detectar com a infraccions dels drets d'autor i, de fet, enganyen els usuaris de bona fe que accepten les llicències il·legítimes al valor nominal.
Detecció de blanqueig de llicències
If license laundering is suspected, even if the source user is claiming to be the copyright owner, the file should be nominated for deletion.
There are several ways to detect license laundering. One of the simplest is to search for the image—using keywords from its title/description or using an image search such as TinEye or Google Search by Image—and see if an official source website can be found. Usually, laundered files are available elsewhere on the web, although they may also be scanned from paper sources.
Another simple technique is to look at the other photos included in the same page or set at the source website. Look at EXIF metadata if it is available. Were the images taken at about the same time, using the same camera, in the same location? Do they have about the same resolution and exhibit the same artistic style or level of quality? Or are they all dramatically different? A hodgepodge of images points to reproduction of others' images without permission, while similar images suggest legitimacy.
Examine the source website to determine who uploaded the images. On sites like Flickr, this information may be available through the user's profile information. Such information can give hints to the identity and profession of the uploader. If the file is high quality, the uploader should be identifiable as a professional or skilled hobbyist. If the file depicts models or celebrities, the uploader should be someone who works with celebrities.
For works that are published on a third-party platform such as YouTube or Flickr from an account claiming to belong to an organisation or well known person, check if the account is "Verified" by the third-party platform. The absence of a "Verified" status is not by itself problematic, but rather provides some weighting to arguments about whether license laundering may be occurring.
For works that are published on a third-party platform such as YouTube or Flickr from an account claiming to be officially affiliated with an organisation or well known person, check if the official webpage for the organisation or person has a link to the third-party platform account. Otherwise, check if the official social media accounts or blogs of the organisation or person are sharing content from the third-party platform account. Such links either prove or disprove a connection between the organisation or person and the third-party platform account.
Finally, it is often useful to contact the source website (e.g., message the Flickr user) and politely ask where they obtained the image in question. Often the person who borrowed the image will be happy to disclose that they are not in fact the copyright holder, and merely copied the image from elsewhere.